L’espai és molt traïdor

Publicat el diumenge 24/02/13 a la revista Presència

Ekaterinburg 18/02/2013 - Foto: REUTERS/Stringer

Aquest científic de la Universitat Federal dels Urals, a Ekaterinburg, capital de la província russa de Sverdlovsk, es mira amb lupa un fragment de meteorit recollit als voltants del llac Txebarkul, a prop de la ciutat de Txeliàbinsk.
L’espai és ben traïdor. Mentre tothom esperàvem l’asteroide 2012DA14, que va passar ben a prop de la Terra (tan a prop que molts satèl·lits artificials orbiten el planeta a la mateixa distància, uns 28.000 quilòmetres), quinze hores abans un altre roc espacial va penetrar l’atmosfera de forma intempestiva i va provocar el caos i el pànic en aquesta regió russa dels Urals. L’onada expansiva i la pluja de boles de foc van causar 1.500 ferits, 3.000 edificis afectats i una energia alliberada equivalent a vint bombes atòmiques com les de Hiroshima i Nagasaki. Els immensos recursos de les agències espacials nord-americana, europea, xinesa, etcètera, els milers d’observatoris escampats arreu del món, van advertir l’arribada del 2012DA14, però no pas la del seu germanet rus. S’ho haurien de fer mirar.

Mil milions de llamps i trons!

Publicat el diumenge 17/2/13 a la revista Presència

ROMA 11/02/2013 - Foto: TOPSHOTS/AFP PHOTO/FILIPPO MONTEFORTE

La notícia de l’abdicació –no pas dimissió, els papes de Roma no dimiteixen sinó que abdiquen– de Benet XVI va caure com una bomba arreu del món i pel que es pot veure a la foto, al cel també. Aquest llamp espectacular va caure a la basílica de Sant Pere el mateix dia que el papa va anunciar la seva marxa a finals d’aquest mes de febrer. El problema és saber si el llamp és senyal d’alegria o de tristor per la notícia, però no deixa de provocar un cert esglai comprovar aquesta connexió cel-terra tan forta que hi ha al Vaticà. Bé, potser no tant, perquè segons els meteoròlegs romans, aquest fenomen és més aviat comú, perquè la cúpula de la basílica de Sant Pere disposa d’un potent parallamps. Sigui com sigui, si la meva àvia veiés aquesta imatge, se senyaria i exclamaria: Marededéusenyor!

Ara és l’hivern del nostre descontentament

Publicat el diumenge 10/2/13 a la revista Presència

Leicester 04/02/2013 - Foto: AFP / HO / UNIVERSITY OF LEICESTER

Confirmat, «fora de tot dubte raonable», han declarat els investigadors de la Universitat de Leicester, a Anglaterra. Les restes de fa 500 anys trobades sota un aparcament de la ciutat de Leicester –entre les quals hi ha la calavera que es veu a la fotografia– corresponen a Ricard III, el darrer rei anglès mort en combat, concretament a la batalla de Bosworth Field, el 1485. D’aleshores ençà, el monarca immortalitzat per William Shakespeare va romandre un misteri.
Estudis d’ADN comparats amb els de les restes d’una germana del rei han confirmat les sospites dels arqueòlegs que van trobar mesos enrere els ossos del darrer monarca anglès de la dinastia dels Plantagenet.
Hom pot dir que la no gaire noble localització de les restes –sota un aparcament de cotxes– és un cas de justícia poètica per a un personatge que Shakespeare va presentar com un geperut despietat que usurpa el tron, deixant enrere un reguitzell de cadàvers, prínceps nebots inclosos.
La troballa de les restes del rei Ricard III coincideix, però, amb un moviment revisionista de la seva història, que argumenta que la imatge esbiaixada del monarca que avui coneixem és conseqüència de la manipulació dels seus successors Tudor per desprestigiar els Plantagenet.
Aquesta teoria sembla que agrada a l’Ajuntament de Leicester, que ja es frega les mans amb les potencialitats turístiques de la troballa. L’alcalde de la ciutat, Peter Soulsby, s’ha afanyat a anunciar amb tota solemnitat que les restes del rei Ricard III seran inhumades a la catedral d’aquesta ciutat situada a 100 quilòmetres al nord de Londres.

Corea del Nord existeix

Publicat el diumenge 3/2/13 a la revista Presència

Pyongyang, 29/01/2013 - Foto: AFP PHOTO / GOOGLE

Fa unes parell de setmanes, vam dedicar aquesta mateixa secció a una misteriosa visita a la dictadura comunista hereditària (sí que sona estrany, això...) d’una delegació nord-americana encapçalada per l’exgovernador de Nou Mèxic, Bill Richardson, i el màxim executiu de Google, Eric Schmidt. La visita va disparar un gran nombre de rumors sobre l’objectiu de la visita, oficialment desaconsellada pel Departament d’Estat dels EUA. La presència de Schmidt era molt enigmàtica, però el passat 29 de gener un petit canvi va donar moltes pistes del motiu de l’interès del gegant d’internet. La imatge gran és una captura de pantalla del servei cartogràfic Google Maps del dia 29 de gener. La petita és la mateixa captura, feta un dia abans. Corea del Nord era un dels pocs punts negres de l’impressionant servei de mapes de la companyia californiana. El mapa era una gran taca blanca i les imatges de satèl·lit eren borroses. Això ja és història. El mateix 29, les xarxes socials i els blocs especialitzats es van omplir d’imatges dels camps de concentració o de les instal·lacions militars i nuclears del règim nord-coreà. La pregunta del milió és: què va dir o prometre Schmidt per aconseguir aquest gir copernicà en el país més hermètic del planeta?