L'últim gran de Hollywood

Publicat el diumenge 16/12/2012 a la revista Presència

Califòrnia 09/12/2012 - Foto: Frederick M. Brown/AFP

Fa pocs dies, el Festival de Cinema de Santa Barbara, Califòrnia, va distingir Kirk Douglas amb el Premi d’Excel·lència Cinematogràfica 2012. El llegendari actor, que acaba de fer 96 anys i està en un estat de forma envejable, va rebre el guardó de mans de Robert de Niro.
Douglas és el darrer exponent d’una generació d’estrelles de Hollywood que van marcar una època daurada del cinema nord-americà. Va néixer a Nova York el 1916 i va debutar a Broadway el 1941. Després de servir a la Marina dels EUA va establir-se a la costa oest, on va iniciar una carrera cinematogràfica inigualable el 1946. Va fer-se famós arreu del món amb pel·lícules com 20.000 llegues de viatge submarí o Spartacus, però la seva empremta a Catalunya la va deixar l’any 1971, quan juntament amb Yul Brinner va filmar al cap de Creus i Cadaqués el film The Light of the Edge of the World, basada en el llibre Le phare du bout du monde de Jules Verne. L’acció transcorria l’any 1865 a l’illa dels Estats, a la Terra del Foc, Argentina, però els productors de Hollywood van trobar en el paisatge escarpat del cap de Creus el lloc ideal per rodar. Van construir una rèplica del far argentí que va ser enderrocada fa pocs anys. El record de la visita de Kirk Douglas, però, encara perdura.

Qui volen són les persones

Publicat el diumenge 09/12/2012 a la revista Presència

Istambul 05/12/2012 Foto: REUTERS / Murad Sezer

El reportatge central d’aquest número de Presència està dedicat als vols de baix cost, una realitat que ja és part de la vida laboral i d’oci de milions de persones arreu del món. Ja hem incorporat els avantatges del transport aeri d’una manera tan natural que hem oblidat el salt immens que va significar per a la humanitat escurçar les distàncies d’una manera tan dramàtica. Els cinc dies de vaixell que consumien els viatges entre Londres i Nova York, per exemple, van quedar reduïts a unes poques hores de vol; aquests trajectes estan ara a l’abast de milions de viatgers que abans no havien pogut accedir a creuar oceans i continents, sobretot a partir de l’aparició del primer Jumbo, el Boeing 747, que va duplicar la capacitat i va baixar notablement el cost dels bitllets.
Quan parlem de transport aeri, tanmateix, sovint ens concentrem en les companyies o en els aparells, però ens oblidem d’una peça clau del trencaclosques: les persones.
En el precís moment que escric aquestes línies, o que el lector les llegeix, hi ha milions de persones suspeses en l’aire, viatjant per tot el món. L’engranatge immens que fa possible aquest miracle incessant funciona gràcies a les persones que treballen perquè tot funcioni com un rellotge, perquè el marge d’error és sempre molt, molt estret.
Turkish Airlines ho entén així, i va homenatjar els seus milers de treballadors amb un avió únic que duu en el seu buc els rostres dels empleats, des dels directius de l’empresa fins als de manteniment.

El club dels portaavions

Publicat el diumenge 02/12/2012 a la revista Presència

Manila. Filipines. 25/11/2012 Foto: AFP PHOTO/TED ALJIBE

Les imatges d’un caça xinès J-15 enlairant-se del primer portaavions xinès només van es van poder veure a través dels mitjans oficials del règim. L’aparell de propaganda del totpoderós exèrcit xinès va assegurar-se que donessin la volta al món. D’aquesta manera, la Xina entra en el selecte club de les potències militars mundials en disposició de desplegar el seu potencial bèl·lic a mar obert. No és casual que sigui en el mateix moment que els EUA han manifestat que el Pacífic és la seva prioritat geoestratègica, tot obrint noves bases militars a Austràlia i establint vincles directes amb països abans ignorats o combatuts com ara Myanmar. La Xina està disposada a moure fitxa per esdevenir la potència hegemònica de la regió Àsia-Pacífic, que serà el centre neuràlgic del comerç i l’economia mundial a partir de la segona meitat del segle XXI. Liaoning, el seu primer portaavions, és un símbol d’aquesta voluntat.
Gairebé de forma simultània, els EUA van contraprogramar el bateig del Liaoning amb unes maniobres del seu superportaavions George Washington, carregat de caces F-18, que es troba ancorat a la base militar de Manila, a les Filipines. Enmig d’una crisi econòmica d’abast mundial, les despeses militars continuen enfilant-se, fent cas omís de qualsevol política de retallades o austeritat.

Les eleccions més transcendents

Publicat el diumenge 25/11/2012 a la revista Presència

Barcelona 09/11/1931 Foto: ARXIU

En aquesta fotografia extreta del llibre Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya, de Jordi Badia, veiem Francesc Macià i Lluís Companys amb les delegacions de diputats catalans que van dur a Madrid l’Estatut de Catalunya elaborat a Núria i aprovat per una majoria abassegadora de ciutadans en referèndum.
La imatge és una instantània d’una època en què els nostres avis van intentar construir un país nou, una societat nova. Un intent revolucionari que va resultar fallit.
Avui, els catalans tenim una nova oportunitat històrica d’aixecar una Catalunya nova, de posar la primera pedra d’un nou estat europeu lliure i sobirà. Aquestes eleccions són encara més transcendents que les del 1931. Aquelles eren unes municipals que van derivar en un trencament institucional que va desterrar la monarquia per instaurar una república. Aquest cop ho tornarem a intentar, i ho farem únicament amb les armes de la democràcia: els vots, les urnes, la voluntat del poble. Per primer cop en 300 anys, tenim a tocar el somni de recuperar les llibertats perdudes, sense violència i d’una manera absolutament democràtica. El món no podrà tapar-se els ulls i les oïdes davant del clam majoritari d’un poble que vol decidir què vol ser de gran. Avui posem la primera pedra, la primera de moltes. Se’ns gira feina, catalans!

L'arma secreta del president Obama

Publicat el diumenge 18/11/2012 a la revista Presència

Washington 09/11/2012 - Foto: REUTERS / Kevin Lamarque

Barack Obama ha guanyat amb contundència les eleccions americanes, la qual cosa li garanteix un segon mandat amb la legitimitat de les urnes.
Tanmateix, hi ha una dificultat que ja ha acompanyat Obama durant el seu primer termini. La Cambra de Representants és a les mans de l’oposició republicana conservadora. Un fre a les aspiracions demòcrates. El president ha promès mesures dràstiques per sortir definitivament de la crisi i crear més llocs de treball. Dues de les mesures estel·lars del seu programa són l’augment d’impostos als més rics i una retallada important del pressupost militar. Obama sap que es trobarà amb un mur legislatiu republicà que farà mans i mànigues per impedir que les propostes demòcrates prosperin.
Per això Obama va recórrer a un gest molt gràfic per deixar clar que si cal farà servir el seu poder de vet i de decret a l’hora de deslliurar-se dels entrebancs republicans. Va esgrimir la seva ploma davant de tota la premsa congregada per sentir la seva primera compareixença després de les eleccions.
Sigui com sigui, a pesar del còmode triomf del primer president d’origen afroamericà de la història dels EUA, res no serà fàcil per a Obama en un país dividit entre progressistes i conservadors.

El drama a casa

Publicat el diumenge 11/11/2012 a la revista Presència

Staten Island, NY. 05/11/2012 - Foto: REUTERS/Keith Bedford

Aquesta imatge d’un helicòpter militar de rescat és una imatge que els novaiorquesos acostumen a veure per la televisió o en les pàgines dels diaris, habitualment de llocs remots del planeta assotats per alguna catàstrofe natural o un conflicte bèl·lic. Aquest cop, però, la fotografia ha estat presa a Staten Island, a pocs minuts del centre de Nova York.
Els habitants de la Gran Poma ja van experimentar aquesta sensació de tenir el drama a tocar de casa l’11 de setembre de 2001, quan un atemptat suïcida va esborrar les Torres Bessones de l’skyline de la ciutat. Acostumats a disputar les guerres i prestar socors davant cataclismes lluny del seu territori, els nord-americans van entendre dolorosament que la globalització també tenia un costat fosc.
Amb l’huracà Sandy, la sensació de devastació va tornar amb força a la ciutat de Nova York, però l’esperit de solidaritat i resistència dels nord-americans es fa palès en circumstàncies adverses. Una ciutadana anònima explicava a un cronista del New York Times que «veïns que no ens havíem saludat mai, ens hem prestat auxili sense dubtar-ho ni un segon».

Romney o Obama

Publicat el diumenge 4 de novembre de 2012 a la revista Presència

Històricament, Hollywood ha representat molt més que entreteniment i espectacle als EUA. És el principal vehicle de catarsi col·lectiva davant els fracassos i les frustracions de la societat. Aquests dos rostres representen el suport dels sectors més conservadors de la indústria de l’entreteniment estatunidenca, d’una banda, i dels més progressistes, de l’altra. Tots dos són grans triomfadors que han arribat al cim, però els seus pensaments ideològics són antagònics. Clint Eastwood assegura que l’etiqueta demòcrata que sol atribuir-se a Hollywood no respon a la realitat, però George Clooney encapçala una llarga llista d’actors i directors que han fet públic el seu suport a la reelecció del president Barack Obama. El candidat republicà té al seu costat l’actor i director més dur de Hollywood, però tot indica que la balança s’inclina vers el líder demòcrata. Wait and see.