Port-au-Prince 08/02/2012 - Foto: THONY BELIZAIRE/AFP
Com molts països dels Tercer Món que no tenen res a oferir al Primer, Haití viu detingut en el temps, com en aquella pel·lícula on Bill Murray es despertava cada dia per reviure el mateix que el dia anterior. El dia repetit del protagonista d’El Dia de la Marmota era divertit, però el dels haitians és esfereïdor. Han passat dos llargs anys des del terratrèmol devastador que va arrasar el país, i les tasques de reconstrucció amb prou feines avancen a pas de tortuga. La corrupció i la burocràcia perpetuen una precarietat lamentable que fa ineficaç la solidaritat i l’ajuda milionària internacional que, s’ha de dir tot, va durar el que va durar. La memòria solidària és curta i funciona a cops de telenotícies. Aquesta foto sembla feta l’endemà de la sacsejada, però va ser presa fa pocs dies, quan un incendi va afectar un barri de barraques i tendes de campanya del centre de la capital haitiana. És tot un símbol que el primer pla de la imatge no l’ocupi pas un metge o un enginyer, sinó un soldat de les Nacions Unides cridat a mantenir l’ordre entre una població desesperançada i abatuda.
Publiquem el diumenge 19 de febrer de 2012 a la revista Presència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada