La revolució de la patata

Atenes 15/03/2012 - Foto: RUTH MARIGOT

La patata és un tubercle d’origen americà, responsable de grans canvis en la història de la humanitat, des de revolucions industrials fins a processos d’independència, passant per la major expansió demogràfica de tots els temps, que no s’explica sense la difusió de la patata com a element bàsic de la dieta universal, sobretot a Occident.
Els habitants de l’illa de Chiloé, a la Patagònia xilena, són una tribu maputxe amb una rica i apassionant història oral que assegura que la patata va néixer a la seva illa i que ells van ser els primers a cultivar-la, abans que els maputxes del continent i més tard els inques l’escampessin a pertot. Les mares de l’illa, encara avui, lliuren a les seves filles el dia del seu casament una petita bossa amb llavors de més de 200 varietats de patates, que cada dona de l’illa guarda gelosament i que s’han transmès de generació en generació durant mil·lennis. A les mares maputxes de Chiloé els agradaria molt saber que les patates són ara protagonistes d’una altra revolta, a Grècia, on la crisi ferotge empeny a la pobresa centenars de milers de famílies. La premsa local l’ha anomenada –precisament– revolució de la patata. Uns grangers del nord de Grècia han decidit trencar la cadena de comercialització i plantar-se a les places principals dels pobles amb els camions carregats de patates, per vendre-les directament als empobrits consumidors. La proposta s’ha escampat com una taca d’oli i ha arribat fins la mateixa capital del país, on els pagesos estan venent els productes de la terra –molts cops saltant-se normatives i regulacions impositives, sanitàries i logístiques– sense intermediaris als ciutadans, que veuen reduïda la factura de la compra entre un 50 i un 70 per cent. En molts pobles i ciutats és el mateix Ajuntament qui n’organitza la venda directa, com una mesura que ajudi a compensar la pèrdua de poder adquisitiu i les rebaixes salarials que han patit els grecs.
La revolució de la patata és només una de les moltes iniciatives ciutadanes que a Grècia reemplacen el paper d’un Estat absent segrestat pels mercats que, obligat a expiar els seus pecats comptables, només pot ocupar-se d’establir mecanismes per pagar l’enorme deute contret durant els anys de crèdit barat que van seguir a la creació de l’euro.

Publicat el dia 25 de març de 2012 a la revista Presència