Villavicencio, Colombia 02/04/2012 - Foto: LUIS ACOSTA/AFP
El rostre d’aquests dos militars alliberats després de 10 anys de captivitat a la selva colombiana a mans de les FARC, concentren una multitud de sentiments i emocions en una sola mirada. Ostenten l’estrany privilegi de ser els últims hostatges d’un moviment armat que és el darrer vertigi de les guerrilles llatinoamericanes que van manifestar-se en major o menor mesura durant la segona meitat del segle XX. Més enllà de les consideracions polítiques d’un conflicte que en el cas de Colòmbia s’ha vist distorsionat de bon començament pel poder econòmic i fàctic del narcotràfic, és profundament colpidor veure aquestes cares i posar-se ni que sigui per un minut a la pell d’una persona privada de la seva llibertat durant 10 anys, sense contacte amb la seva família i en les condicions d’extrema precarietat dels campaments guerrillers. Com els legionaris romans, les campanyes militars dels quals duraven anys, aquests soldats tornaran a una realitat que desconeixen, hauran de refer els vincles familiars i d’amistat fossilitzats per una dècada d’absència i —sobretot— lluitar contra els fantasmes que tot conflicte armat deixa en les persones, quelcom oblidat pels llibres d’història que només parlen de xifres, de victòries i de conquestes.
Publicat a la revista Presència el diumenge 22 d'abril de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada