L’orgull d’Andorra i de tots els Països Catalans

Publicat el diumenge 5 d'agost de 2012 a la revista Presència

Londres, 29/07/2012 Foto:Kim Kyung-Hoon/Reuters

Dani Garcia és un professor d’educació física andorrà de 27 anys que ja havia provat sort sense èxit als Jocs Olímpics de Pequín 2008, on havia perdut el primer combat i la repesca.
Ha estat el judo la disciplina esportiva que ha permès que Dani Garcia atorgués el primer triomf de la història d’Andorra en uns Jocs Olímpics.
Castigat per les lesions i sotmès a operacions de lligaments al genoll o l’hèrnia de disc cervical, Garcia sempre va tenir clar el seu somni olímpic i no es va donar mai per vençut, va seguir entrenant amb disciplina i constància. Londres 2012 ha estat la realització d’un somni per a l’esport andorrà i –per extensió– per a l’esport de tots els Països Catalans.
El sorteig va voler que el judoka pirinenc s’enfrontés amb el paraguaià Abraham Acevedo, de 22 anys. El va vèncer sota l’atenta mirada de la Lluïsa i en Julià, els seus pares, per als quals el desplaçament a Londres ha estat el viatge més llunyà que mai no han fet a les seves vides. L’emoció de veure el seu fill convertit en l’atleta més important de la història del país ha estat la recompensa inesperada a l’esforç i els nervis del viatge.
Dani Garcia és potser el primer atleta de cultura i llengua catalanes que pot aconseguir un triomf olímpic sota la seva bandera i el seu himne, sense haver de defensar-ne si-us-plau-per-força altres d’imposats. Un motiu de doble orgull, doncs: per a Andorra i per als Països Catalans.
Els propers Jocs Olímpics se celebraran a Rio de Janeiro, Brasil. Tant de bo els atletes andorrans puguin desfilar durant la cerimònia inaugural amb la seva bandera tricolor, al costat d’uns altres esportistes amb la mateixa llengua i la mateixa cultura, sota una senyera quadribarrada.