L’exemple català

Publicat el diumenge 07/10/2012 a la revista Presència

Durant els últims anys, els catalans ens hem emmirallat en els escocesos, que van començar la cursa cap a l’estat propi molt endarrerits respecte al nostre país, però que ràpidament ens van avançar per l’esquerra, aconseguint molts més recursos per habitant i —sobretot— aconseguint que Londres acceptés la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que tindrà lloc el 2014.
Tanmateix, sembla que els catalans hem posat la directa, amb la voluntat de recuperar el terreny perdut, tot i tenir al davant un estat molt més bel·ligerant que el britànic. És aquí on el mirall escocès ha esdevingut el mirall català. La capacitat massiva de mobilització del poble català, capaç d’empènyer els seus dirigents cap endavant, tot superant l’immobilisme dels partits i de les estructures de poder actuals.
Aquesta capacitat d’organització i de posar al carrer un milió i mig de persones de forma pacífica i festiva ha provocat l’admiració del poble escocès i del món sencer. El canvi d’enfocament de la premsa internacional vers Catalunya és en part conseqüència de la manifestació de l’11 de Setembre.
L’esperit de la marxa independentista de Barcelona es va fer present a Edimburg el passat 22 de setembre, quan milers d’escocesos van sortir al carrer per manifestar-se a favor de la sobirania plena per al seu país, exactament la mateixa reclamació dels catalans.
Sembla indubtable que, molt aviat, les fronteres internes d’Europa canviaran, i que escocesos i catalans tindran molt a veure amb aquests canvis.