Les eleccions més transcendents

Publicat el diumenge 25/11/2012 a la revista Presència

Barcelona 09/11/1931 Foto: ARXIU

En aquesta fotografia extreta del llibre Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya, de Jordi Badia, veiem Francesc Macià i Lluís Companys amb les delegacions de diputats catalans que van dur a Madrid l’Estatut de Catalunya elaborat a Núria i aprovat per una majoria abassegadora de ciutadans en referèndum.
La imatge és una instantània d’una època en què els nostres avis van intentar construir un país nou, una societat nova. Un intent revolucionari que va resultar fallit.
Avui, els catalans tenim una nova oportunitat històrica d’aixecar una Catalunya nova, de posar la primera pedra d’un nou estat europeu lliure i sobirà. Aquestes eleccions són encara més transcendents que les del 1931. Aquelles eren unes municipals que van derivar en un trencament institucional que va desterrar la monarquia per instaurar una república. Aquest cop ho tornarem a intentar, i ho farem únicament amb les armes de la democràcia: els vots, les urnes, la voluntat del poble. Per primer cop en 300 anys, tenim a tocar el somni de recuperar les llibertats perdudes, sense violència i d’una manera absolutament democràtica. El món no podrà tapar-se els ulls i les oïdes davant del clam majoritari d’un poble que vol decidir què vol ser de gran. Avui posem la primera pedra, la primera de moltes. Se’ns gira feina, catalans!

L'arma secreta del president Obama

Publicat el diumenge 18/11/2012 a la revista Presència

Washington 09/11/2012 - Foto: REUTERS / Kevin Lamarque

Barack Obama ha guanyat amb contundència les eleccions americanes, la qual cosa li garanteix un segon mandat amb la legitimitat de les urnes.
Tanmateix, hi ha una dificultat que ja ha acompanyat Obama durant el seu primer termini. La Cambra de Representants és a les mans de l’oposició republicana conservadora. Un fre a les aspiracions demòcrates. El president ha promès mesures dràstiques per sortir definitivament de la crisi i crear més llocs de treball. Dues de les mesures estel·lars del seu programa són l’augment d’impostos als més rics i una retallada important del pressupost militar. Obama sap que es trobarà amb un mur legislatiu republicà que farà mans i mànigues per impedir que les propostes demòcrates prosperin.
Per això Obama va recórrer a un gest molt gràfic per deixar clar que si cal farà servir el seu poder de vet i de decret a l’hora de deslliurar-se dels entrebancs republicans. Va esgrimir la seva ploma davant de tota la premsa congregada per sentir la seva primera compareixença després de les eleccions.
Sigui com sigui, a pesar del còmode triomf del primer president d’origen afroamericà de la història dels EUA, res no serà fàcil per a Obama en un país dividit entre progressistes i conservadors.

El drama a casa

Publicat el diumenge 11/11/2012 a la revista Presència

Staten Island, NY. 05/11/2012 - Foto: REUTERS/Keith Bedford

Aquesta imatge d’un helicòpter militar de rescat és una imatge que els novaiorquesos acostumen a veure per la televisió o en les pàgines dels diaris, habitualment de llocs remots del planeta assotats per alguna catàstrofe natural o un conflicte bèl·lic. Aquest cop, però, la fotografia ha estat presa a Staten Island, a pocs minuts del centre de Nova York.
Els habitants de la Gran Poma ja van experimentar aquesta sensació de tenir el drama a tocar de casa l’11 de setembre de 2001, quan un atemptat suïcida va esborrar les Torres Bessones de l’skyline de la ciutat. Acostumats a disputar les guerres i prestar socors davant cataclismes lluny del seu territori, els nord-americans van entendre dolorosament que la globalització també tenia un costat fosc.
Amb l’huracà Sandy, la sensació de devastació va tornar amb força a la ciutat de Nova York, però l’esperit de solidaritat i resistència dels nord-americans es fa palès en circumstàncies adverses. Una ciutadana anònima explicava a un cronista del New York Times que «veïns que no ens havíem saludat mai, ens hem prestat auxili sense dubtar-ho ni un segon».

Romney o Obama

Publicat el diumenge 4 de novembre de 2012 a la revista Presència

Històricament, Hollywood ha representat molt més que entreteniment i espectacle als EUA. És el principal vehicle de catarsi col·lectiva davant els fracassos i les frustracions de la societat. Aquests dos rostres representen el suport dels sectors més conservadors de la indústria de l’entreteniment estatunidenca, d’una banda, i dels més progressistes, de l’altra. Tots dos són grans triomfadors que han arribat al cim, però els seus pensaments ideològics són antagònics. Clint Eastwood assegura que l’etiqueta demòcrata que sol atribuir-se a Hollywood no respon a la realitat, però George Clooney encapçala una llarga llista d’actors i directors que han fet públic el seu suport a la reelecció del president Barack Obama. El candidat republicà té al seu costat l’actor i director més dur de Hollywood, però tot indica que la balança s’inclina vers el líder demòcrata. Wait and see.

El dia de les nenes

Publicat el diumenge 21 d'octubre de 2012 a la revista Presència

Managua 10/10/2012 - Foto: REUTERS/Oswaldo Rivas

Sempre m’han semblat inútils els dies mundials, que només serveixen perquè els governants de torn puguin expiar les seves culpes amb discursos sentits. Tanmateix, veient aquestes dues nenes triant roba en un abocador de la capital de Nicaragua com qui ho fa en uns grans magatzems, hom no pot menys que celebrar que enguany s’hagi instaurat el Dia Mundial de les Nenes, per treure a la llum la situació injusta i desesperada de milions de nenes d’arreu del món, sotmeses a condicions de pobresa extrema o forçades a contraure matrimoni amb adults quan encara tenen edat de jugar amb nines. L’índex de mortalitat per parts prematurs en nenes menors de 12 anys és descomunal al subcontinent indi, a l’Àfrica o a l’Amèrica Llatina. Esperem que aquest nou dia mundial no quedi en una altra efemèride buida de contingut.

Les armes de Bonnie & Clyde

Publicat el diumenge 14 d'octubre de 2012 a la revista Presència

Bonnie Elizabeth Parker i Clyde Chestnut Barrow són potser els millors exponents de l’època daurada del bandolerisme american style que va sorgir als EUA durant els anys trenta del segle passat com a conseqüència de la Gran Depressió.
Entre 1931 i 1934, la parella de delinqüents i la seva banda van assolar els estats del centre dels EUA amb robatoris i assassinats que els van col·locar a dalt de tot de la llista d’enemics públics. Tot i amb això, la seva història d’amor i sang els va atorgar una pàtina de romanticisme, plasmada d’una manera magistral pel director Arthur Penn a la pel·lícula Bonnie and Clyde, del 1967, protagonitzada per Warren Beatty i Faye Dunaway i guanyadora de dos premis Oscar.
Bonnie i Clyde buscaven fer-se rics d’una manera ràpida, i van creure en el camí del crim per aconseguir-ho. El que segurament no haurien imaginat mai tots dos és que tenien la riquesa a les seves mans, literalment. Fa pocs dies, les armes de foc que empunyaven al moment de ser abatuts per la policia el 23 de maig de 1934, un Colt 38 i un Colt 45, van ser posades a subhasta i venudes per més de mig milió de dòlars.
La passió dels col·leccionistes és il·limitada. No només hom va pagar una fortuna per les armes de la parella, sinó que també es van vendre diversos articles trobats a dins del cotxe que conduïen en ser morts. En la mateixa subhasta, es van arribar a pagar 36.000 dòlars per un rellotge, i fins i tot 11.400 dòlars per un pot d’aspirines Bayer buit.

L’exemple català

Publicat el diumenge 07/10/2012 a la revista Presència

Durant els últims anys, els catalans ens hem emmirallat en els escocesos, que van començar la cursa cap a l’estat propi molt endarrerits respecte al nostre país, però que ràpidament ens van avançar per l’esquerra, aconseguint molts més recursos per habitant i —sobretot— aconseguint que Londres acceptés la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que tindrà lloc el 2014.
Tanmateix, sembla que els catalans hem posat la directa, amb la voluntat de recuperar el terreny perdut, tot i tenir al davant un estat molt més bel·ligerant que el britànic. És aquí on el mirall escocès ha esdevingut el mirall català. La capacitat massiva de mobilització del poble català, capaç d’empènyer els seus dirigents cap endavant, tot superant l’immobilisme dels partits i de les estructures de poder actuals.
Aquesta capacitat d’organització i de posar al carrer un milió i mig de persones de forma pacífica i festiva ha provocat l’admiració del poble escocès i del món sencer. El canvi d’enfocament de la premsa internacional vers Catalunya és en part conseqüència de la manifestació de l’11 de Setembre.
L’esperit de la marxa independentista de Barcelona es va fer present a Edimburg el passat 22 de setembre, quan milers d’escocesos van sortir al carrer per manifestar-se a favor de la sobirania plena per al seu país, exactament la mateixa reclamació dels catalans.
Sembla indubtable que, molt aviat, les fronteres internes d’Europa canviaran, i que escocesos i catalans tindran molt a veure amb aquests canvis.