Pyongyang 03/01/2012 - Foto: KCNA/EFE
Tinc una debilitat per aquestes manifestacions multitudinàries orquestrades per les dictadures per demostrar-se a si mateixes i al món sencer el poder absolut que ostenten. Veient aquesta desfilada organitzada per jurar fidelitat al nou líder suprem de Corea del Nord, no puc evitar cercar en algun racó de la fotografia Leni Riefenstahl filmant una versió asiàtica d’El triomf de la voluntat, el film de propaganda nazi que, tot i la ideologia repugnant que transmetia, va establir uns cànons estètics encara vigents. La cineasta alemanya és morta des de fa poc menys d’una dècada, però els dictadors continuen repetint les seves coreografies com a expressions de submissió forçada dels seus pobles. Serveixen per deixar clar qui mana i per atemorir els dissidents. Sota un fred intens, un poble famèlic jura obediència a un nou opressor, hereu d’una dinastia comunista. Una imatge inexplicable en el segle XXI, però real, ben real.
Publicat el diumenge 15 de gener de 2012 a la revista Presència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada