L’escut és un símbol

Publicat el diumenge 16 de setembre de 2012 a la revista Presència

En la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, el Parlament va celebrar un acte solemne de restitució de l’escut de Catalunya a la façana de l’edifici del Parc de la Ciutadella de Barcelona, tot cobrint l’escut d’armes del rei Felip V. Va ser molt emotiu, amb la projecció d’unes paraules del president Macià d’una actualitat rabiosa, que haurien d’haver avergonyit més d’un dels assistents a l’acte.

El més significatiu de tot plegat, però, és la forta càrrega simbòlica dels fets. És una metàfora punyent de la nostra societat. No ens atrevim a esborrar l’emblema borbònic, sinó que el cobrim amb un escut de resina. El símbol del poder espanyol resta amatent rere l’escut català. El mateix que va passar fa un parell d’anys amb l’escut feixista del Palau de Capitania de Barcelona. Va lluir majestuós fins al 2010, més de 30 anys després de la mort del dictador. No el van pas esborrar, tampoc. El van cobrir amb guix, i continua sòlid com una roca rere el succedani de cartró pedra. Els escuts són símbols. En aquests dos casos, uns símbols molt tristos.