Som allà on érem

Publicat el diumenge 23 de setembre de 2012 a la revista Presència

Fa gairebé un segle els catalans que vivien a Amèrica van finançar les activitats revolucionàries de Francesc Macià. En aquesta foto, el Casal Català de La Plata, l’Argentina, rebia amb honors al Macià condemnat a França pels fets de Prats de Molló. Els casals nascuts al voltant dels que havien emigrat després del fracàs de la Primera República Espanyola, o que fugien de les dictadures, de la guerra del Marroc, o senzillament de la misèria, mantenien el compromís indefugible amb la pàtria.

Va ser un compromís que es va tornar a fer visible fa 70 anys, quan les comunitats catalanes d’Amèrica van enviar tones i tones d’ajuts materials al poble que patia les conseqüències de la insurrecció feixista i la guerra a Catalunya. Després, van rebre amb els braços oberts els centenars de milers d’exiliats per la desfeta republicana i la victòria feixista, actuant com a centres d’acollida i ajudant els desplaçats a començar una vida nova lluny de casa.
Durant els anys més foscos del franquisme, les comunitats catalanes d’Amèrica van evolucionar, des de centres d’acollida fins a centres culturals. Van esdevenir focs de resistència de la cultura i la llengua catalana, mantenint l’ensenyança de l’idioma, la publicació de llibres i revistes i celebrant ininterrompudament els Jocs Florals a diverses ciutats del continent.
Fa pocs dies, els catalans de l’Amèrica del Sud es van tornar a reunir a La Plata –la mateixa ciutat argentina que Macià va visitar el 1929– en el marc de la XII Trobada de Casals Catalans del Con Sud d’Amèrica, i van demostrar que el compromís amb Catalunya és el mateix que el de fa un segle.
Els més de vint centres catalans sud-americans van aprovar una declaració conjunta de suport a la independència de Catalunya, on asseguren sense ambigüitats que «com en cada moment crucial de la història del país, les comunitats catalanes de l’exterior treballarem activament per assegurar que el dret democràtic de l’autodeterminació de Catalunya sigui exercit, respectat, i reconegut internacionalment, per la qual cosa es comprometen a fer conèixer a cadascun dels seus països d’acollida l’existència i evolució del procés de transició nacional cap a la independència de Catalunya».