Caos

Bengasi, 16/02/2012 -  Foto: EFE / MANU BRABO

Un any després de la fi de la dictadura, Líbia és un caos. Més de 10 milícies controlen barris sencers, aeroports, ports i instal·lacions, combaten entre elles pels carrers, i arresten ciutadans en centres clandestins de detenció, on Amnistia Internacional ha constatat tortures i morts.

Els membres del govern de transició, segons informes els corresponsals estrangers, semblen massa enfeinats emportant-se en maletins a l’exterior els milions de la família Gaddafi que els bancs i governs europeus havien retornat a Líbia.

Mentrestant, l’espai d’atenció internacional dedicat als països en flames ara està focalitzat a Síria. Líbia ja ocupa el seu lloc al bagul dels records, com l’Afganistan, l’Iraq i tants altres.

Publicat el diumenge 26 de febrer de 2012 a la revista Presència

El país on el temps no passa

Port-au-Prince 08/02/2012 - Foto: THONY BELIZAIRE/AFP

Com molts països dels Tercer Món que no tenen res a oferir al Primer, Haití viu detingut en el temps, com en aquella pel·lícula on Bill Murray es despertava cada dia per reviure el mateix que el dia anterior. El dia repetit del protagonista d’El Dia de la Marmota era divertit, però el dels haitians és esfereïdor. Han passat dos llargs anys des del terratrèmol devastador que va arrasar el país, i les tasques de reconstrucció amb prou feines avancen a pas de tortuga. La corrupció i la burocràcia perpetuen una precarietat lamentable que fa ineficaç la solidaritat i l’ajuda milionària internacional que, s’ha de dir tot, va durar el que va durar. La memòria solidària és curta i funciona a cops de telenotícies. Aquesta foto sembla feta l’endemà de la sacsejada, però va ser presa fa pocs dies, quan un incendi va afectar un barri de barraques i tendes de campanya del centre de la capital haitiana. És tot un símbol que el primer pla de la imatge no l’ocupi pas un metge o un enginyer, sinó un soldat de les Nacions Unides cridat a mantenir l’ordre entre una població desesperançada i abatuda.

Publiquem el diumenge 19 de febrer de 2012 a la revista Presència

L’altra Mona Lisa

Madrid 01/02/12. Foto: EFE/Luca Piergiovanni

No podem tenir l’original, però almenys tenim la millor de les còpies possibles, deuen pensar al museu del Prado de Madrid. El rostre d’orgull i satisfacció del seu director adjunt, Gabriele Finaldi, així ho expressa, en presentar a la premsa amb cara de mecenes les conclusions d’un estudi que assegura demostrar que la reproducció del famós quadre de Da Vinci que es conserva a Madrid va ser realitzada al mateix taller de Leonardo per un dels seus deixebles alhora que Leonardo pintava la seva Mona Lisa. La còpia viatjarà ara a París per ser exhibida al costat de l’original i després tornarà al Prado, on ocuparà «el lloc que li correspon».

Publicat el diumenge 12 de febrer de 2012 a la revista Presència

Amb els braços oberts

Edimburg 25/01/2012 - Foto: Andy Buchanan/AFP

La mirada del primer ministre d’Escòcia té la serenitat de qui té clar el camí i està disposat a caminar-lo. Ha portat el seu partit, l’SNP, de la marginalitat a la majoria absoluta, superant obstacles i entrebancs.
Quan es tenen les coses clares, es poden guanyar les eleccions amb una proposta clara i sense mitges tintes. Alex Salmond va prometre un referèndum el 2014 i res ni ningú, a Edimburg, a Londres o a Brussel·les, podran impedir-ho. Espanya, per descomptat, ha fet el ridícul més espantós en filtrar per mitjans diplomàtics que vetaria una Escòcia independent a la UE. Hom no pot imaginar una situació més esperpèntica: Londres donant-hi el seu vistiplau i Madrid en contra. Un cop més, resta molt clar que Escòcia no és Catalunya i que Espanya no és el Regne Unit. Malauradament.

Publicat el diumenge 5 de febrer de 2012 a la revista Presència