Tal faràs, tal trobaràs

San Alberto, Bolívia. 01/05/2006 - Foto: Agencia Boliviana de Información/EFE

No us equivoqueu pas, aquesta foto no és de la companyia argentina YPF, recentment expropiada a Repsol. És una mica més vella, de l’any 2006, i correspon al seu equivalent bolivià, l’empresa Yacimientos Petrolíferos Fiscales Bolivianos (YPFB), que gestiona el petroli i els enormes jaciments de gas de Bolívia.

Aleshores, el president Evo Morales va expropiar YPFB a les propietàries privades, majorment petrolieres nord-americanes, tot enviant efectius de l’exèrcit a ocupar les instal·lacions i expulsar-ne els directius forans. És curiós que la premsa espanyola que ha explicat l’expropiació de l’argentina YPF com un greu atemptat a la seguretat jurídica de les inversions estrangeres, no va dedicar gaires titulars a la notícia.

Només un any i mig després, la nova YPFB nacionalitzada signava nous contractes d’explotació conjunta amb empreses petrolieres estrangeres. Sabeu quina companyia va ser de les més beneficiades pels nous convenis, i des d’aleshores opera amb normalitat a Bolívia, reemplaçant les nord-americanes expulsades per Morales? Segurament l’heu encertada: Repsol.

D’aquí a poc, quan escampi la boira, veurem petrolieres xineses, americanes i fins i tot europees signant acords amb la nova YPF per explotar els nous jaciments argentins de Vaca Muerta. Com deien les àvies: tal faràs, tal trobaràs.

Publicat el diumenge 29 d'abril de 2012 a la revista Presència

10 anys després

Villavicencio, Colombia 02/04/2012 - Foto: LUIS ACOSTA/AFP

El rostre d’aquests dos militars alliberats després de 10 anys de captivitat a la selva colombiana a mans de les FARC, concentren una multitud de sentiments i emocions en una sola mirada. Ostenten l’estrany privilegi de ser els últims hostatges d’un moviment armat que és el darrer vertigi de les guerrilles llatinoamericanes que van manifestar-se en major o menor mesura durant la segona meitat del segle XX. Més enllà de les consideracions polítiques d’un conflicte que en el cas de Colòmbia s’ha vist distorsionat de bon començament pel poder econòmic i fàctic del narcotràfic, és profundament colpidor veure aquestes cares i posar-se ni que sigui per un minut a la pell d’una persona privada de la seva llibertat durant 10 anys, sense contacte amb la seva família i en les condicions d’extrema precarietat dels campaments guerrillers. Com els legionaris romans, les campanyes militars dels quals duraven anys, aquests soldats tornaran a una realitat que desconeixen, hauran de refer els vincles familiars i d’amistat fossilitzats per una dècada d’absència i —sobretot— lluitar contra els fantasmes que tot conflicte armat deixa en les persones, quelcom oblidat pels llibres d’història que només parlen de xifres, de victòries i de conquestes.

Publicat a la revista Presència el diumenge 22 d'abril de 2012

Conduir i pilotar, alhora

Nova York, 04/04/2012 - Foto: REUTERS/Shannon Stapleton

Sembla una broma dolenta, però el vehicle que va atraure més l’atenció durant l’edició d’enguany de l’International Auto Show de Nova York ha estat... un avió! Bé, de fet, no és només un avió, és un avio que es transforma en cotxe, o un cotxe que es transforma en avió. Es diu Terrafugia Transition (no em direu que no és un gran nom!) i funciona amb gasolina normal. Es pot guardar en un garatge normal i en arribar a l’aeròdrom desplega automàticament les ales i en uns minuts és a punt per enlairar-se. Té una autonomia de 600 kilòmetres, amb una velocitat màxima de 170 km/h, tot i que quan circula per carretera és notablement més lent. El fabricant assegura que ja compta amb 100 comandes que començarà a servir a finals d’any pel mòdic preu de 279.000 dòlars. Els visitants del Saló de Nova York van entrant somiant amb un Mustang o un Corvette, i van sortir amb el Terrafugia al cap.

Publicat el diumenge 15 d'abril de 2012 a la revista Presència

Mitjons voladors

Paju, Corea 27/03/2012 - Foto: BOBBY YIP / REUTERS

Alhora que el govern nord-coreà ultima els detalls d’una nova sèrie de proves amb míssils amb capacitat nuclear, i els EUA realitzen exercicis militars conjunts amb Corea del Sud que no fan més que augmentar la tensió a la regió, la població del país segueix en condicions de pobresa extrema, amb les necessitats més bàsiques insatisfetes. La successió dinàstica en aquesta dictadura comunista hereditària no ha ocasionat cap canvi substancial per a la població de Corea del Nord.
No és només l’escassedat d’aliments o de medecines. Mantenir els peus calents també és un dret humà. Activistes d’una organització no governamental sud-coreana han esbrinat que molts dels seus germans del nord no tenen ni tan sols les peces de roba més elementals, per la qual cosa han engegat una campanya d’acció directa, que consisteix a fer volar rudimentaris globus amb paquets de mitjons que cauen a l’altra banda de la frontera. Són tan petits i fràgils que no són detectats pels sistemes de defensa i arriben com una benedicció celestial per als soferts habitats dels voltants de la zona desmilitaritzada propera a Paju.
Un petit gest anònim de germanor que escalfa els peus gèlids de centenars de nord-coreans.

Publicat el diumenge 8 d'abril de 2012 a la revista Presència

Què Déu et beneeixi, o no

Polk County 23/03/2012 - Foto: JOE ROBINSON / Cycle Central Iowa

Aquesta carretera d’entrada al comtat de Polk, a l’estat de Florida, és molt semblant a qualsevol altra que hom pot trobar als EUA, que gaudeixen de la major xarxa viària del planeta. De fet, la foto no diu gran cosa, però aquest camí, i tots els camins d’accés a Polk, han estat protagonistes d’una història curiosa que denota la polarització de la societat nord-americana en molts aspectes.

Tot comença amb una campanya del pastor evangelista Frank Smith, anomenada PUP (Polk Under Prayer, Polk sota Pregàries). El projecte consisteix a posar àngels a controlar els accessos al comtat. Si, ho han llegit bé. Els membres de l’església del reverend Smith pinten una línia amb oli beneït a cada camí d’entrada, i a continuació fan una pregària per «demanar a Déu que a hi posi àngels a inspeccionar cada vehicle que ingressa a Polk». Aquests punts de control policíac celestial tenen unes funcions molt concretes. Segons explica Smith al web de l’església, «hem demanat a Déu que enviï a la presó els que volen el mal, i que els dugui a un estat de submissió i penediment. Si no se sotmeten a la manera de viure cristiana, la nostra pregària és que vagin a la presó o abandonin el comtat».

Enmig de tanta paranoia integrista, sortosament entra en escena l’Associació Humanista de Florida (HFA), que amb un gran sentit de l’humor s’ha plantat en cada entrada a Polk amb pals de fregar i cubells d’aigua «no beneïda», per «rentar la benedicció» de les carreteres. Potser els retens angèlics havien començat a funcionar, perquè la mateixa presidenta de l’associació, Ellen Beth Wachs, que havia plantejat als tribunals un cas de separació església-estat per aquest assumpte, ha estat detinguda en dues ocasions per «conducta lasciva» dins el terme de Polk. «Venim en pau. És el que diuen els alienígenes, però nosaltres no en som, d’extraterrestres, som ateus!», explica Mark Palmer, director de l’HFA, per afegir que «això que fem no és un acte d’afirmació atea, del que es tracta és que tothom sigui benvingut a Polk, sigui o no cristià. Que tothom sàpiga que el comtat de Polk és obert a tothom!» Amén.

Publicat el diumenge 1 d'abril de 2012 a la revista Presència