La revolució de la patata

Atenes 15/03/2012 - Foto: RUTH MARIGOT

La patata és un tubercle d’origen americà, responsable de grans canvis en la història de la humanitat, des de revolucions industrials fins a processos d’independència, passant per la major expansió demogràfica de tots els temps, que no s’explica sense la difusió de la patata com a element bàsic de la dieta universal, sobretot a Occident.
Els habitants de l’illa de Chiloé, a la Patagònia xilena, són una tribu maputxe amb una rica i apassionant història oral que assegura que la patata va néixer a la seva illa i que ells van ser els primers a cultivar-la, abans que els maputxes del continent i més tard els inques l’escampessin a pertot. Les mares de l’illa, encara avui, lliuren a les seves filles el dia del seu casament una petita bossa amb llavors de més de 200 varietats de patates, que cada dona de l’illa guarda gelosament i que s’han transmès de generació en generació durant mil·lennis. A les mares maputxes de Chiloé els agradaria molt saber que les patates són ara protagonistes d’una altra revolta, a Grècia, on la crisi ferotge empeny a la pobresa centenars de milers de famílies. La premsa local l’ha anomenada –precisament– revolució de la patata. Uns grangers del nord de Grècia han decidit trencar la cadena de comercialització i plantar-se a les places principals dels pobles amb els camions carregats de patates, per vendre-les directament als empobrits consumidors. La proposta s’ha escampat com una taca d’oli i ha arribat fins la mateixa capital del país, on els pagesos estan venent els productes de la terra –molts cops saltant-se normatives i regulacions impositives, sanitàries i logístiques– sense intermediaris als ciutadans, que veuen reduïda la factura de la compra entre un 50 i un 70 per cent. En molts pobles i ciutats és el mateix Ajuntament qui n’organitza la venda directa, com una mesura que ajudi a compensar la pèrdua de poder adquisitiu i les rebaixes salarials que han patit els grecs.
La revolució de la patata és només una de les moltes iniciatives ciutadanes que a Grècia reemplacen el paper d’un Estat absent segrestat pels mercats que, obligat a expiar els seus pecats comptables, només pot ocupar-se d’establir mecanismes per pagar l’enorme deute contret durant els anys de crèdit barat que van seguir a la creació de l’euro.

Publicat el dia 25 de març de 2012 a la revista Presència

Un any després

TOKIO 09/03/2012 - Foto: ISSEI KATO/REUTERS

Ja ha passat tot un any, però encara tenim a la retina aquelles imatges del tsunami empassant-se pobles sencers de la costa japonesa amb el seu avenç implacable. El mar es va enretirar pocs dies després, però les conseqüències encara perduren. La zona d’exclusió al voltant de la central de Fukushima ha convertit en pobles fantasmes llocs que havien crescut i prosperat sota el paraigua de una indústria nuclear que mai no havia estat vista com una amenaça per la societat japonesa. Dies enrere, la Casa Àsia de Barcelona va celebrar un simposi per estudiar la resposta de la ciutadania i els mitjans davant el desastre de l’11 de març de 2011. El professor Yoshio Sugimoto va recordar un proverbi del seu país que diu que el bambú es doblega però no es trenca, assegurant que el poble japonès tirarà endavant, com es pot veure en l’actitud d’aquests escolars durant un dels habituals simulacres de terratrèmol. Més colpidor va ser el reclam de Takashi Kubota, tinent d’alcalde de la ciutat de Rikutenzaka, devastada pel tsunami: «La reconstrucció es una tasca de 10 anys. Si us plau, no ens oblideu.»

Publicat el diumenge 18 de març de 2012 a la revista Presència

Veure el món amb ulleres Google

Quan ja ens hem acostumat que els avenços tecnològics que el segle passat restaven reservats a James Bond, Dick Tracy o els superherois de la Marvel, siguin el pa de cada dia, Google ve i fa un anunci que ha deixat més d’un corglaçat. Cap a finals d’aquest 2012 l’empresa californiana posarà a la venda unes ulleres Google, que portaran una petita pantalla incorporada, de manera que davant dels nostres ulls apareixerà informació relacionada amb allò que estarem mirant: llocs d’interès, el temps, amics que hi són a prop... Ara no només controlaran on som, què comprem o quines pàgines d’internet visitem, sinó que també sabran què estem mirant! Què passarà si fem servir aquestes ulleres tot conduint? No ens distrauran? Si pel carrer se’ns escapa una mirada furtiva cap a aquell cos tan atractiu, quina informació relacionada ens sortirà a la pantalleta? Aquells que no farem servir aquestes ulleres d’espia, estarem indefensos davant aquells que ens podran escorcollar sempre que vulguin amb les seves?
Des que treballem amb La Caixa, Endesa o Telefónica, ja fa temps que sabem que la ficció naïf de la protecció de dades és quelcom del passat. Ara bé, d’aquest escenari actual a un món estil Terminator com el que ens presagien aquestes ulleres, n’hi ha un bon tros.

Il·lustració: Jordi Soler

Publicat el diumenge 4 de març de 2012 a la revista Presència