Bones notícies: el món no s'acaba

Xultún, Guatemala 10/05/2012 - Foto: AFP PHOTO / © 2012 National Geographic / Tyrone Turner

La estranya foto que teniu a les mans és més important del que sembla al primer cop d’ull. En aquest indret selvàtic s’emplaçava la ciutat maia de Xultun, que durant la seva esplendor precolombina va albergar desenes de milers d’habitants. Un equip de la National Geographic Society va descobrir recentment que aquests magnífics arbres han anat creixent durant segles tot ocultant el que sembla ser la casa de l’escriba de la ciutat. A dins han trobat una magnífica sala plena de pintures i dibuixos en els murs del que segurament era el lloc de feina de l’escriba, amb anotacions i càlculs matemàtics i calendaris dirigits a trobar l’harmonia entre el cel i els rituals sagrats. La sorpresa rau en que tot plegat data del segle IX, molt anteriors als calendaris maies més antics coneguts fins avui, d’entre 1300 i 1521. Alguns calendaris responen al cicle solar de 365 dies, altres al cicle de 584 dies de Venus i d’altres al de 780 dies de Mars. Encara més, resulta que els calendaris no només no anuncien la fi del món a finals del 2012, sinó que cobreixen fins a 7.000 anys cap al futur. O sigui que ja podeu començar a fer plans per al 2013, i el 2014, i el 2015...

El temps passa més lentament per als avions

Sense ser cap expert en la matèria, és fàcil veure que l’evolució pel que fa al disseny d’aeronaus sembla que vagi a un ritme molt diferent del de la resta de creacions industrials de l’home. La casa Boeing acaba de presentar la nova generació d’un dels seus best-sellers, el 737. La gran modificació respecte al model anterior és a la punta de les ales, anomenades de «doble ploma», que segons el fabricant aconsegueix estalviar un 1,5 per cent de combustible. No deixa de ser sorprenent comprovar que entre el primer 737, presentat el 1964, i aquest del 2012 els canvis pel que fa al disseny no són gaire significatius, almenys a ulls profans. Ha passat gairebé mig segle! Pensem per exemple en una nevera, un transistor o un telèfon de fa 50 anys. O en un Mini Cooper o un VW Beetle de 1967 i un model del 2012. Les diferències són abismals. Al 1964 jo no havia ni tan sols nascut, però sí que recordo de petit que els aparells voladors que ens imaginàvem o que ens presentaven les propostes futuristes dels còmics, el cinema o la televisió per al segle XXI no s’assemblaven gens ni mica a aquest 737 amb ales de doble ploma que és gairebé igual al que feien servir els nostres pares. Quina desil·lusió!

Publicat el diumenge 11 de maig de 2012 a la revista Presència

Pànic al país de l’hamburguesa

Chino, Califòrnia 25/04/2012 - Foto: ALEX GALLARDO/REUTERS

Poc més d’una dècada després de l’esclat de la malaltia de les vaques boges que va estendre el pànic entre els carnívors d’arreu del món, un nou brot de l’encefalopatia espongiforme bovina va descobrir-se dies enrere a la granja californiana de la fotografia, al comtat de Chino. Els nord-americans són extremadament sensibles a aquesta qüestió, perquè els steaks i les hamburgueses són part del seu ADN gastronòmic. Les autoritats alimentàries van córrer a assegurar que no hi havia cap perill, perquè la vaca afectada no estava destinada al consum carni, sinó que pertanyia a una granja lletera, i ja se sap que la malaltia de les vaques boges no es transmet per la llet, sinó per la ingesta de carn provinent d’un animal afectat. Tanmateix, els consumidors no s’ho han cregut del tot i van acusar immediatament l’anunci del brot. Mercats tan llunyans com el sud-coreà han canviat de proveïdors i han començat a servir carn d’origen australià. Diuen que el pallasso de les hamburgueses ha perdut el somriure, que ha passat al rostre sorneguer dels vegetarians americans.

Publicat el diumenge 6 de maig de 2012 a la revista Presència