La vida és una pantalla

Publicat el diumenge 27/01/13 a la revista Presència

Washington. 21/07/13. Foto: EFE/PETE MAROVICH

L’entrada dels aparells de televisió a les llars d’arreu del món va significar un abans i un després en la forma de relacionar-se de les persones en l’àmbit familiar. Aquell aparell emissor d’imatges i sons va esdevenir ràpidament el centre d’atenció i el rei de la casa. Més tard, els telèfons mòbils van transformar les comunicacions interpersonals, amb la possibilitat de parlar tothora i des de qualsevol lloc. Amb els smartphones, però, la revolució és total. Aquests aparells, a banda d’oferir-nos una connectivitat total, han posat la fotografia i l’enregistrament de vídeos en la quotidianitat més absoluta. Fem fotos i vídeos sense parar. Les xarxes socials de fotografia creixen exponencialment. Cada segon pugem una hora de vídeo a Youtube, un dia sencer cada 24 segons! Com es pot veure en aquesta imatge del ball inaugural de la segona presidència de Barack Obama, ja no mirem la realitat a la cara, ho fem a través d’una pantalla.

La serp voladora

Publicat el diumenge 20/01/13 a la revista Presència

Port Moresby, 11/01/2013 - Foto: REUTERS

Potser no haurà estat tan greu com a la pel·lícula del 2005 Snakes on a plane, protagonitzada per Samuel L. Jackson, on centenars de serps verinoses van ser alliberades dins d’un avió amb el propòsit d’eliminar un testimoni protegit, però els viatgers del vol de Qantas entre la ciutat australiana de Cairns i Port Moresby a Papua Nova Guinea segur que no oblidaran el vol del dia 11 de gener.
Aquesta fotografia, feta per un dels passatgers del vol esmentat, mostra una serp pitó de més de tres metres atrapada en un dels motors de l’aeronau. Va ser descoberta uns 20 minuts després de l’enlairament, mentre l’avió viatjava a 400 km/h i la temperatura exterior era de 12 graus sota zero. La serp va lluitar durant una hora per alliberar-se, sense èxit. La durada del vol entre Cairns i Port Moresby és de poc menys de dues hores. Malauradament, un cop aterrat, el personal de terra de l’aeroport va comprovar que el rèptil ja havia mort.
Els pitons australians no són verinosos i s’alimenten de petits rosegadors, que atrapen en amagar-se en llocs foscos. Hom creu que la serp voladora s’havia amagat al motor de l’avió en espera de l’aparició d’alguna presa, i va romandre immòbil en engegar-se els motors. Quan va decidir sortir, segurament ja es trobava a milers de metres d’alçada, i va quedar atrapada pel vent.

Un viatge privat a Corea del Nord

Publicat el diumenge 13/01/13 a la revista Presència

Pyongyang 07/01/2013 - Foto: AFP PHOTO / KCNA VIA KNS

Aquesta foto no diu res de particular al primer cop d’ull. Dues persones –potser dos amics– arriben a un aeroport. Fins i tot fan aquella cara de satisfacció i felicitat continguda de qui fa uns dies de vacances i acaba d’arribar a lloc. Tanmateix, si ens aturem una mica, descobrirem que els dos personatges són Eric Schmidt, el president de Google –el Big Brother d’internet–, i Bill Richardson, exgovernador de l’estat nord-americà de Nou Mèxic. El seu destí també és d’allò més inusual. No arriben pas a Las Vegas, on per aquestes dates se celebra la fira de tecnologia més important del món, sinó a Pyongyang, la capital de Corea del Nord, el país més tancat i impenetrable del globus terrestre.
Oficialment, es tracta d’un viatge privat organitzat per Richardson, que ha visitat el país asiàtic més d’una vegada per intercedir per ciutadans americans detinguts per espionatge. En aquest cas, es tractaria d’intervenir per Kenneth Bae, un sud-coreà amb passaport americà detingut en entrar al país. A pesar del tancament hermètic de les fronteres, el govern nord-coreà accepta de bon grat els visitants internacionals, perquè els presenta com una legitimació i un reconeixement del règim. A la capital hi ha fins i tot un museu dedicat a exposar els regals oficials dels visitants il·lustres.
Què fa, però, el president de Google en l’únic país del món on internet està prohibit a la població i només és accessible a un grapat reduït de jerarques de la dictadura? Richardson es va limitar a comentar que Schmidt «està interessat en alguns aspectes econòmics i de les xarxes socials del país».
El Departament d’Estat nord-americà va desaconsellar el viatge, però es va fer igualment. Experts internacionals citats pel diari The New York Times especulen que la presència del màxim executiu de Google podria haver estat una exigència del règim de Pyongyang (en el passat va succeir el mateix amb Clinton i Carter) per accedir a negociar sobre el detingut, ara que el nou líder Kim Jong-un ha declarat públicament l’aposta per la ciència i la tecnologia. Podria presentar la visita de Schmidt com una fita en aquest nou camí.

Reis republicans

Publicat el diumenge 06/01/13 a la revista Presència

Ja se sap que les Festes, de Nadal a Reis, són un moment de l’any on els somnis més esbojarrats es poden fer realitat, on l’impossible és factible i on els adults tornem a sentir-nos nens i anem a les cavalcades amb els nostres fills, néts o nebots com a coartada.
Pensar en un rei que sigui republicà pot ser un contrasentit durant tot l’any, però no pas per aquestes dates. Almenys això és el que va pensar Antoni Noguera, l’amo d’una pastisseria de-les-de-tota-la-vida de Vilobí d’Onyar. Aleshores va abandonar la seva idea inicial de dedicar el seu tortell artesà d’enguany al Barça, i va vestir els tres Reis de l’Orient amb sengles capes independentistes, amb la senyera estelada. Les figuretes, pintades a mà, reflecteixen el moment actual del país, segons Noguera.
El tortell està fet amb farina de Girona i fruites confitades de Brunyola, i es venen sota dos eslògans ben explícits: «Independentment de tot a can Noguera tens un bon tortell de Reis’ o «Els Reis ja han decidit que volen un tortell propi».
Ja sé que demanar uns reis republicans és una quimera, però què voleu que us digui, abans que un monarca que penja vídeos de reivindicació feixista al seu canal de Youtube, jo em quedo amb els Reis de l’Orient, siguin independentistes o no.