diumenge, 21 d’octubre del 2012

El dia de les nenes

Publicat el diumenge 21 d'octubre de 2012 a la revista Presència

Managua 10/10/2012 - Foto: REUTERS/Oswaldo Rivas


Sempre m’han semblat inútils els dies mundials, que només serveixen perquè els governants de torn puguin expiar les seves culpes amb discursos sentits. Tanmateix, veient aquestes dues nenes triant roba en un abocador de la capital de Nicaragua com qui ho fa en uns grans magatzems, hom no pot menys que celebrar que enguany s’hagi instaurat el Dia Mundial de les Nenes, per treure a la llum la situació injusta i desesperada de milions de nenes d’arreu del món, sotmeses a condicions de pobresa extrema o forçades a contraure matrimoni amb adults quan encara tenen edat de jugar amb nines. L’índex de mortalitat per parts prematurs en nenes menors de 12 anys és descomunal al subcontinent indi, a l’Àfrica o a l’Amèrica Llatina. Esperem que aquest nou dia mundial no quedi en una altra efemèride buida de contingut.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Les armes de Bonnie & Clyde

Publicat el diumenge 14 d'octubre de 2012 a la revista Presència

Bonnie Elizabeth Parker i Clyde Chestnut Barrow són potser els millors exponents de l’època daurada del bandolerisme american style que va sorgir als EUA durant els anys trenta del segle passat com a conseqüència de la Gran Depressió.
Entre 1931 i 1934, la parella de delinqüents i la seva banda van assolar els estats del centre dels EUA amb robatoris i assassinats que els van col·locar a dalt de tot de la llista d’enemics públics. Tot i amb això, la seva història d’amor i sang els va atorgar una pàtina de romanticisme, plasmada d’una manera magistral pel director Arthur Penn a la pel·lícula Bonnie and Clyde, del 1967, protagonitzada per Warren Beatty i Faye Dunaway i guanyadora de dos premis Oscar.
Bonnie i Clyde buscaven fer-se rics d’una manera ràpida, i van creure en el camí del crim per aconseguir-ho. El que segurament no haurien imaginat mai tots dos és que tenien la riquesa a les seves mans, literalment. Fa pocs dies, les armes de foc que empunyaven al moment de ser abatuts per la policia el 23 de maig de 1934, un Colt 38 i un Colt 45, van ser posades a subhasta i venudes per més de mig milió de dòlars.
La passió dels col·leccionistes és il·limitada. No només hom va pagar una fortuna per les armes de la parella, sinó que també es van vendre diversos articles trobats a dins del cotxe que conduïen en ser morts. En la mateixa subhasta, es van arribar a pagar 36.000 dòlars per un rellotge, i fins i tot 11.400 dòlars per un pot d’aspirines Bayer buit.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

L’exemple català


Publicat el diumenge 07/10/2012 a la revista Presència
Durant els últims anys, els catalans ens hem emmirallat en els escocesos, que van començar la cursa cap a l’estat propi molt endarrerits respecte al nostre país, però que ràpidament ens van avançar per l’esquerra, aconseguint molts més recursos per habitant i —sobretot— aconseguint que Londres acceptés la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que tindrà lloc el 2014.
Tanmateix, sembla que els catalans hem posat la directa, amb la voluntat de recuperar el terreny perdut, tot i tenir al davant un estat molt més bel·ligerant que el britànic. És aquí on el mirall escocès ha esdevingut el mirall català. La capacitat massiva de mobilització del poble català, capaç d’empènyer els seus dirigents cap endavant, tot superant l’immobilisme dels partits i de les estructures de poder actuals.
Aquesta capacitat d’organització i de posar al carrer un milió i mig de persones de forma pacífica i festiva ha provocat l’admiració del poble escocès i del món sencer. El canvi d’enfocament de la premsa internacional vers Catalunya és en part conseqüència de la manifestació de l’11 de Setembre.
L’esperit de la marxa independentista de Barcelona es va fer present a Edimburg el passat 22 de setembre, quan milers d’escocesos van sortir al carrer per manifestar-se a favor de la sobirania plena per al seu país, exactament la mateixa reclamació dels catalans.
Sembla indubtable que, molt aviat, les fronteres internes d’Europa canviaran, i que escocesos i catalans tindran molt a veure amb aquests canvis.