El futur és negre

Publicat el diumenge 17/3/13 a la revista Presència

Pequín, 12/03/2013 - Foto: AFP PHOTO/Mark RALSTON

Per què tots els líders xinesos es tenyeixen els cabells? Aquesta transcendental pregunta era la que es feia la corresponsal de la BBC a Pequín, Celia Hatton, després d’assistir a la cerimònia de clausura del congrés del Partit Comunista de la Xina Popular. La veritat és que no hi havia caigut, però com es pot veure en aquesta fotografia de la cerimònia esmentada, tothom ha passat pel taller de pintura, començant pel nou líder Yu Zhengsheng, que és qui parla, i continuant pels altres pesos pesants: Hu Jintao, Xi Jinping i Wen Jiabao, que mantenen els seus posats impassibles. «Vestits foscos, corbates vermelles i un casc de cabells negres són l’uniforme de l’elit del Partit Comunista a la Xina», explica Hatton. Què voleu que us digui, ho trobo força monòton. Ja posats, podrien optar per donar una mica de color a aquestes reunions multitudinàries. Per exemple, podrien disposar que els delegats de cada província es tintessin els cabells d’un color diferent, o si no volen abandonar el negre, almenys podrien variar els pentinats. Uns dreadlocks rastafaris o unes crestes punk assegurarien una cobertura mediàtica mundial, us ho ben asseguro!

Ja hem begut oli

Publicat el diumenge 10/03/13 a la Revista Presència

Barcelona 13/02/2013 - Foto: SONY EUROPE LIMITED

S’ha acabat el bròquil. Ara sí que ja estem perduts del tot. El congrés de telefonia mòbil que s’ha celebrat a Barcelona ens ha dut una notícia que no per esperada és menys terrible.
Quan van aparèixer els primers telèfons mòbils, es tractava d’uns aparells pesants i incòmodes que no presagiaven el que succeiria en pocs anys: aquests diabòlics estris conqueririen el món i ocuparien tot i cadascú dels àmbits de la nostra vida. Ens aixequem amb l’alarma del mòbil, revisem els correus electrònics tot esmorzant, escoltem la ràdio amb el mòbil de camí a la feina, ens enviem missatges i whatsapps amb la família i els amics tothora i a pertot, dinem mentre remenem el Twitter i el Facebook i fem fotos amb el mòbil a tot el que es belluga al nostre voltant. Abans de dormir, endollem l’aparell però el controlem amb el blanc de l’ull, no fos cas que ens arribi alguna notificació.
Ja ho veieu. El mòbil és més que una extensió de la vida diària. N’és el protagonista. Li dediquen una fira a l’Hospitalet i vénen 75.000 persones d’arreu del món. El telèfon personal és com la roba interior: només alguns frikis no en fan servir. No hi ha res a fer, no podem viure sense ell, ans al contrari, ens hem d’acostumar a conviure-hi en tot moment.
En tot moment? No! Encara hi havia un àmbit íntim on el mòbil no havia penetrat: la dutxa. Durant els minuts de dutxa diària (o setmanal, que n’hi ha que per no separar-se del mòbil van espaiant la seva higiene personal) el telèfon quedava fora del nostre abast. Podíem gaudir d’aquells minuts i recordar aquells vells temps quan el mòbil no existia.
Doncs s’ha acabat. Fins i tot aquest racó ha sucumbit a la conquesta dels telèfons. Unes quantes companyies van presentar a Barcelona nous models completament submergibles, capaços de resistir les dutxes, les piscines i les pluges. Prepareu-vos per respondre correus amb el cap ple de xampú i per actualitzar el vostre mur de Facebook amb missatges com ara «ensabonant-me el cos amb gel d’avena».

Multitud solitària

Publicat el diumenge 3/3/13 a la revista Presència

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 26/02/2013 - Foto: QUIM PUIG

La tecnologia ens ha dotat d’eines de comunicació extraordinàries. De fet, jo mateix estic escrivint aquestes línies assegut en un sofà d’un àrea de networking del Congrés Mundial del Mòbil que un cop més ha tingut lloc a Barcelona. M’envolten milers de persones molt ocupades que no han vingut a passejar, sinó a fer negocis. Si hagués de trobar un mot per definir-los, seria solitud. Com es pot veure a la magnífica fotografia de Quim Puig, la gent ja no es connecta de manera presencial, no es parlen cara a cara, no es miren als ulls. Tothom viu presoner dels seus dispositius mòbils. Contesten correus, fan trucades, envien whatsapps, però no hi ha interacció humana directa. És una sensació estranya trobar-se rodejat d’una multitud (el MWC 2013 ha tingut més de 70.000 assistents) però, alhora, sentir una profunda solitud. És cert que la tecnologia ens ha canviat la vida, i que les distàncies s’han esborrat, però entre poc i massa...