Cervesa terapèutica

Publicat a la revista Presència el diumenge 26 d'agost de 2012

Cada estiu les redaccions són inundades amb notes de premsa que informen dels més variats estudis científics del tipus «el gelat no engreixa» o «les ulleres de sol comprades al carrer no filtren els raigs UV». En molts casos la manca de notícies rellevants durant la pausa estival obren les portes del mitjans a aquestes estudis que molt sovint han estat finançats per empreses o gremis relacionats amb els productes en qüestió.
Per tot plegat, no he pogut evitar riure per sota el nas en veure publicat a les pàgines del Boston Globe nord-americà un estudi recent de l’Acadèmia Americana de Dermatologia, que sosté –atenció– que beure una cervesa cada dia protegeix i assegura una pell suau i sana. «Tots sabem que el vi negre té polifenols que poden protegir el cos i la pell, però, més recentment, s’ha demostrat que beure un got de cervesa al dia també evitarà danys als radicals lliures de la pell i els òrgans interns», diu el doctor Neil Sadick.
Els autors de l’estudi no amaguen que la idea és copiar una estratègia de la indústria vitivinícola californiana, que fa més de 30 anys va començar a treballar i difondre el concepte que un got de vi diari és beneficiós per a la salut. Ep!, no vull dir que no sigui cert, sinó que el sector se’n va servir, d’aquest descobriment mèdic, per millorar la imatge del seu producte. Un camí que ara sembla iniciar la indústria de la cervesa. Salut!

Vergonya eterna

Publicat el diumenge 19 d'agost de 2012 a la revista Presència

Vietnam commemora cada 10 d’agost el Dia de l’Agent Taronja. En aquesta foto, dues actrius fan una representació durant els actes que van tenir lloc a Hanoi.

El 10 d’agost de 1961, avions de la Força Aèria estatunidenca van deixar anar sobre la selva vietnamita els primers litres d’un potent i tòxic defoliant anomenat amb el nom en codi d’Agent Taronja. L’objectiu era arrasar amb la vegetació que amagava els combatents de Vietnam del Nord. Al llarg de 10 anys, van ruixar la selva amb més de 70 milions de litres, amb conseqüències devastadores que encara s’arrosseguen. Hom calcula que uns tres milions de vietnamites han patit càncer a les vies respiratòries o han nascut amb malformacions com a resultat de l’exposició a l’Agent Taronja. Fins i tot els soldats nord-americans es van veure afectats, i van guanyar una demanda milionària contra les companyies químiques subministradores del mortal herbicida, com ara Dow Chemical, Monsanto o Diamond Shamrock.

Enguany s’ha produït una novetat important. Després de quatre dècades ignorant el resultat de la seves accions, els EUA han accedit a participar en les tasques de neteja d’Agent Taronja del territori del Vietnam. El mateix 10 d’agost d’enguany, van iniciar les tasques de desintoxicació a l’aeroport internacional de Danang, encara afectat, 40 anys després.

La presa de consciència del govern dels EUA s’ha d’aplaudir, però no elimina la vergonya eterna d’haver comès un crim imperdonable contra la natura i contra la humanitat.

"No sóc res sense tu"

Publicat el diumenge 12 d'agost de 2012 a la revista Presència

L’esportista de casquet blanc que celebra eufòric la victòria amb els seus companys es diu Fabien Gilot. És un dels nedadors francesos que van aconseguir la medalla d’or en els 4x100 relleus a Londres 2012. En uns jocs olímpics on el professionalisme ha desterrat l’esperit amateur i ha deshumanitzat l’esport, un detall tatuat a l’interior del bíceps esquerre de Gilot ha estat com una alenada d’aire fresc, un missatge d’esperança que ha recordat a la humanitat sencera d’on venim i qui som. L’atleta francès duu tatuada una frase, en hebreu, que diu: «No sóc res sense tu». Gilot va fer-se el tatuatge fa dos anys, quan va morir el seu avi, supervivent del camp d’extermini nazi d’Auschwitz. Ha aconseguit la glòria daurada, sí, però no oblida l’esforç i el sacrifici dels que el van precedir. Un exemple de dimensions olímpiques.

L’orgull d’Andorra i de tots els Països Catalans

Publicat el diumenge 5 d'agost de 2012 a la revista Presència

Londres, 29/07/2012 Foto:Kim Kyung-Hoon/Reuters

Dani Garcia és un professor d’educació física andorrà de 27 anys que ja havia provat sort sense èxit als Jocs Olímpics de Pequín 2008, on havia perdut el primer combat i la repesca.
Ha estat el judo la disciplina esportiva que ha permès que Dani Garcia atorgués el primer triomf de la història d’Andorra en uns Jocs Olímpics.
Castigat per les lesions i sotmès a operacions de lligaments al genoll o l’hèrnia de disc cervical, Garcia sempre va tenir clar el seu somni olímpic i no es va donar mai per vençut, va seguir entrenant amb disciplina i constància. Londres 2012 ha estat la realització d’un somni per a l’esport andorrà i –per extensió– per a l’esport de tots els Països Catalans.
El sorteig va voler que el judoka pirinenc s’enfrontés amb el paraguaià Abraham Acevedo, de 22 anys. El va vèncer sota l’atenta mirada de la Lluïsa i en Julià, els seus pares, per als quals el desplaçament a Londres ha estat el viatge més llunyà que mai no han fet a les seves vides. L’emoció de veure el seu fill convertit en l’atleta més important de la història del país ha estat la recompensa inesperada a l’esforç i els nervis del viatge.
Dani Garcia és potser el primer atleta de cultura i llengua catalanes que pot aconseguir un triomf olímpic sota la seva bandera i el seu himne, sense haver de defensar-ne si-us-plau-per-força altres d’imposats. Un motiu de doble orgull, doncs: per a Andorra i per als Països Catalans.
Els propers Jocs Olímpics se celebraran a Rio de Janeiro, Brasil. Tant de bo els atletes andorrans puguin desfilar durant la cerimònia inaugural amb la seva bandera tricolor, al costat d’uns altres esportistes amb la mateixa llengua i la mateixa cultura, sota una senyera quadribarrada.