diumenge, 3 de juny del 2012

Amb l’aigua al coll


Si nosaltres ens creiem que amb la crisi econòmica que ens ha caigut a sobre tenim l’aigua al coll, convé tenir present que hi ha gent que sí que té l’aigua al coll... literalment. No sóc gens partidari de cercar desgràcies alienes més grans per alleugerir el pes de les pròpies, però cal donar a les coses la seva justa dimensió.
Tuvalu és un petit estat de poc més de 10.000 habitats que està condemnat a desaparèixer en pocs anys, per la pujada dels nivells dels oceans provocada pel canvi climàtic i l’escalfament global. Actualment, pateixen constants crescudes que inunden pobles sencers i la situació ha forçat el govern del país a buscar una sortida. Nova Zelanda s’ha ofert a acollir petits contingents cada any, però la solució definitiva és probable que estigui en el l’illa de Niue, un petit estat polinesi lliurement associat a Nova Zelanda, que no té cap risc de ser devorat per les aigües, però que fa anys que pateix un sever procés de despoblament. El govern local ha fet una proposta formal als habitats de Tuvalu perquè facin de Niue la seva nova pàtria.
Tuvalu va viure els seus cinc minuts de glòria quan el seu govern va començar a vendre els dominis d’internet del país, que la sort va voler que sigui el .TV, a cadenes de televisió d’arreu del món per xifres més que respectables. Ara segurament podrà vendre els drets per fer un documental que narri el primer èxode del segle XXI.

Publicat a la revista Presència el diumenge 3 de juny de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada